PROJECTE DE CONSTRUCCIÓ DEL CINE NOU
Projecte complet de construcció del Cine nou que va ser dissenyat l'agost del 1944 per l'arquitecte Antoni Serrahima Esteve, el mateix que anys més tard va planificar la també desapareguda Sala Loiola de Manresa.
L'edifici es va construir en uns terrenys que l'empresa Prat Roqueta tenia a tocar de l'actual Plaça del Pi.
Tornar
CENS ELECTORAL DEL COL·LEGI TERCER
Aquest full, escrit per les dues cares, que es conserva a l'Arxiu Municipal, és el llistat electoral que es va fer per configurar el cens d'unes eleccions municipals que es van celebrar la primera meitat del mes de març de l'any 1872, i correspon al tercer col·legi. Si ens atenem als noms que hi apareixen es pot dir que es refereix al districte de Vallhonesta.
En aquell temps, segons fonts consultades, només podien votar homes majors de 25 anys, amb més de dos anys d'empadronament al poble i que estiguèssin al corrent de diferents tributs municipals.
Segons la llei electoral de l'època, s'havien de renovar els ajuntaments cada dos anys donant sortida dels mateixos als regidors més antics i corresponia un nombre determinat de regidors per a cada col·legi o districte. Vallhonesta, pel que se sap, tenia dret a dos regidors. Es disposaven de 4 dies per a tota mena d'eleccions on els votants havien d'escollir la composició de la mesa de cada col·legi durant el primer dia i els tres restants es feien servir per les eleccions pròpiament dites. Cada elector disposava d'uns documents expedits pel propi ajuntament, on hi constaven el número d'elector, el nom, l'edat, el domicili on era empadronat i confirmant el seu dret a votar en les diferents comteses electorals i el col·legi corresponent. Per últim, es feia consignar el municipi i la data i venia signat per l'alcalde i el secretari. En cas que aquestes cèdules no haguèssin arribat a casa de l'interessat o, per algun motiu, les haguès perdut, també podia anar al col·legi i mitjançant identificació prèvia, exercir el seu dret a sufragi.
El llistat, com podem veure, porta dues columnes on hi figuren les paraules "voto" o "duplicado". A la primera columna es feia constar la votació del primer dia o configuració de la mesa i a la segona columna l'elecció del regidor, diputat, etc. Si hi havia algú en que es donès la circumstància que no presentava la cèdula amb el seu dret portada de casa, i s'havia d'identificar al mateix col·legi es feia constar el vot com a "duplicado" a la casella corresponent.
Es veu que que aquestes eleccions van portar una mica d'enrenou i venien a clarificar el resultat d'unes altres que s'havien celebrat el desembre de 1871. Per conèixer més dades de tot aquest embolic ho podeu consultar aqui
Tornar
INDULTS EN TEMPS DE POSGUERRA
El Quirze Linares va ser un santvicentà a qui van condemnar a 30 anys de reclusió major per adhesió a la rebe·lió militar contra l'estat franquista (sic).
Aquest document es pot fer extensiu també a tota aquella gent que va patir la repressió en els primers anys de la dictadura. El 9 d'octubre de 1945, però, volent "nomalitzar" la vida quotidiana del paÃs, el govern va signar un decret, publicat al BOE, el dia 20 del mateix mes en el que es comprometia, sempre i quan l'encausat ho demanés expressament, a concedir l'indult a tots aquells que haguessin estat condemnats per diferents delictes entre els que hi havia, principalment, el de rebel·lió militar.
El Quirze, com tants d'altres, es va acollir a aquest decret per tal d'aconseguir l'anhelada llibertat.
Després de passar la seva demanda per tres filtres de diferents estaments militars: La Fiscalia jurÃdico-militar, l'Auditoria de Guerra i la Capitania General, totes elles enquadrades a la IV Regió Militar. El procès es va allargar gaire bé un mes, de l'11 al 29 de desembre de 1945, i, tot i que la notificació definitiva no es va signar fins el 8 de gener de 1946 per un tal Adolfo Arias Rivas, coronel jutje de liquidacions d'indults, es de suposar que el Quirze no la rebria fins passats uns dies més tard.
Tornar
EL SOMETENT A LA DÈCADA DEL 1920 DEL SEGLE PASSAT
Dues notícies aparegudes amb 7 anys de diferència i publicades per La Vanguardia als anys 20 ens donen compte de la importància que va tenir el sometent en aquella època. Recordem que va ser una institució creada a l'edat mitjana com un cos paramilitar a Catalunya i que va ser eliminada pel Decret de Nova Planta, promugut per Felip V. Tot i així tornà a resorgí a la guerra del Francés, a principis del segle XIX (el famós episodi del Timbaler formava part d'un escamot de sometents) i ja en ple segle XX va ser utilitzat pels diferents règims com una mena de complement de la Guàrdia Civil, amb patrulles de vigilància nocturnes i, pel franquisme com a mitjà per a contrarrestar el moviment "maqui".
La primera informació que recull el diari barceloní està datada el 29 de març de 1922 i fa esment de la solemnitat en que es va celebrar la festa de benedicció de la bandera sometenista per part de l'Arxiprest de la Seu de Manresa, encara que, en representació del Bisbe de Vic i, amb la presència de nombroses autoritats de l'època. Segons consta en el retall periodístic, la cerimònia es va celebrar al camp d'Esports de l'Ateneu i després de diferents actes i parlaments, unes trescentes persones van acabar la vetllada amb un banquet a la sala de festes del mateix Ateneu. Foren padrins de la bandera l'Anita Mata de Soler i el diputat José Creixell (el mateix que el poble li honora la seva memòria amb el nom d'un dels seus carrers). Aquest, però va estar representat per l'Antonio Arderiu Pascual.
El 10 de maig del 1929, el mateix periòdic publicà tota una relació de senyoretes que van ser condecorades com a madrines de les banderes del sometent del partit de Barcelona.
L'acte es va celebrar a la capital catalana, al creuament del Passeig de Gràcia amb l'Avinguda Diagonal i va comptar amb la presència del mateix Alfons XIII i la seva esposa Victòria Eugènia que es van encarregar d'imposar les medalles a les representants de cada municipi. A Sant Vicenç, aquest "honor" li va correspondre a l'Anita Mata de Soler, la noia que, precisament set anys abans ja havia exercit de madrina a la festa que es va celebrar a Sant Vicenç.
Com a curiositat i si repassem una mica la llista podrem veure dames que ostenten diferents títols aristocràtics i algun cognom "ilustre" com el d'una tal "Teresa del Pino de Milans del Bosch", representant de la població de Cercs.
​
​
Tornar
A l'Arxiu Municipal s'han trobat uns documents de les eleccions municipals de 1.871 al poble.
En aquells temps (regnat d'Amadeu de Savoia) hi havia 3 col·legis electorals. Un al nucli urbà, un a Les Vives i l'altre, anomenat Sant Jaume ( Vallhonesta ).
El procés durava 5 dies. El primer es destinava a la constitució de la mesa electoral. El segon, tercer i quart a les votacions. El cinquè era per a redactar l'acta d'escrutini.
Hi ha molta documentació sobre aquestes eleccions per l'enrenou que van portar.
El dia 6 de desembre del 1.871 es constitueixen les meses electorals.
Els dies 7,8 i 9 es procedeix a les votacions. A les quatre de la tarda es procedeix a fer els escrutinis de cada mesa.
El dia 10 de desembre es reuneixen per redacta l'acta pertinent i cremar els vots.
Revisada la documentació, no s'adiuen el nombre d'electors i els vots, ni els resultats en les diferents actes...
El problema més greu però, és que no es va constituir la mesa número 3, amb la qual cosa bona part dels veïns del poble no van poder votar. Com a conseqüència es van impugnar les eleccions.
Resum de les dades electorals:
Col·legi 1, a Sant Vicenç de castellet.
6 de desembre, constitució mesa
1r dia d'eleccions (7 de desembre)
Paperetes escrutades ....... 5
Vots per a:
Joan Pladellorens .................. 4
Joan Plans Marquet ............. 4
Pere Riera ............................. 4
Antoni Casajuana .................. 4
Antoni Enrich Planell ............. 1
Josep Capvilaró ..................... 1
Valentí Ambrós ...................... 1
Jaume Marcet ........................ 1
2n dia d'eleccions (8 de desembre)
Paperetes escrutades 47
Vots per a:
Joan Pladellorens .................. 37
Joan Plans Marquet ............. 37
Pere Riera ............................. 37
Antoni Casajuana .................. 37
Antoni Enrich Planell ............. 10
Josep Capvilaró ..................... 10
Valentí Ambrós ...................... 10
Jaume Marcet ........................ 10
3r dia d'eleccions (9 de desembre)
Vots per a:
Antoni Enrich ...................... 23
Josep Capvilaró ................... 23
Valentí Ambrós .................. 23
Jaume Marcet Sala ............. 23
Joan Pladellorens ............... 9
Joan Plans ............................ 9
Pere Riera ............................. 9
Antoni Casajuana .................. 9
4t dia ( 10 de desembre) . Acta d'escrutini general
Vots per a:
Joan Pladellorens .................. 50
Joan Plans Marquet ............. 50
Pere Riera ............................. 50
Antoni Casajuana .................. 50
Antoni Enrich Planell ............. 34
Josep Capvilaró ..................... 34
Valentí Ambrós ...................... 34
Jaume Marcet ........................ 34
Col·legi 2, a Les Vives
6 de desembre, constitució mesa
1r dia d'eleccions (7 de desembre)
No va ningú a votar.
2n dia d'eleccions (8 de desembre)
Paperetes escrutades 8
Vots per a:
Simeó Franch ............. 8
3r dia d'eleccions (9 de desembre)
Paperetes escrutades 8
Vots per a:
Simeó Franch ..................... 3
Valentí Ambrós .................. 2
Josep Capvilaró .................. 1
Jaume Marcet .................... 1
Antoni Enrich ..................... 1
4t dia ( 10 de desembre) . Acta d'escrutini general
Vots per a:
Simeó Franch ..................... 11
Valentí Ambrós .................. 2
Josep Capvilaró .................. 1
Antoni Enrich ..................... 1
Jaume Marcet .................... 1
Col·legi 3, a Sant Jaume
El col·legi número 3 no es va constituir.
Informe a Barcelona
El dia 15 de desembre de l'any 1.871, l'Ajuntament envia l'informe de les eleccions a Barcelona.
En ell consten les següents dades:
Confirmant que el nombre d'electors a Sant Vicenç de Castellet és de 186, dels quals només han exercit el seu dret de vot, 102 homes.
També s'explica que no es va poder constituir la mesa del col·legi número 3 per manca d'electorat.
Recompte de vots:
Joan Pladellorens .................. 50
Joan Plans Marquet ............. 50
Pere Riera ............................. 50
Antoni Casajuana .................. 50
Antoni Enrich Planell ............. 35
Josep Capvilaró ..................... 35
Valentí Ambrós ...................... 36
Jaume Marcet ........................ 11
Nota: Una de les curiositats que es pot observar és que els votants del col·legi 1 podien emetre 4 vots/persona, mentre que els del col·legi 2 només n'emeten 1vot/persona.
Es fa constar que tant l'alcalde com les altres persones reunides a l'Ajuntament s'abstenen de nomenar regidors per la manca dels vots del col·legi número 3.
Els veïns, enfadats per aquest procediment redacten les seves queixes i decideixen impugnar els resultats de les eleccions.
Impugnació
El 17 de gener de 1.872, a les 11 del matí es redacta una acta a l'Ajuntament on els veïns impugnen el resultat de les eleccions, ja que no havien pogut votar en el tercer col·legi electoral.
Des de Barcelona arriben cartes demanant a l'Ajuntament tots els documents referents a les eleccions.
Finalment, després de rebre la notificació de que calia esmenar la situació, es constitueix el col·legi número 3 a Sant Jaume.
El llistat d'electors és de 38 homes.
Documentació de l'Arxiu municipal
de Sant Vicenç de Castellet.
Els dies 9, 10 i 11 de març del 1.872 es procedeix a les votacions.
El dia 12 de març es fa l'escrutini i es fa constar que han sortit escollits els senyors
Francesc Diars i Valentí Pladellorens (però no hi ha constància dels vots rebuts)
Finalment es podrà constituir el nou Ajuntament de Sant Vicenç que quedarà de la següent manera:
Joan Pladellorens Alcalde
Joan Plans Tinent
Domènec Franch Regidor 1r i Síndic
Pere Riera Regidor 2n
Antoni Casajuana Regidor 3r
Francesc Diars Regidor 4t
Valentí Pladellorens Regidor 5è.
Cal esmentar que el senyor Simeó Franch (a les actes, Simeón Franch) ara ha estat substituït per Domènec Franch (a les actes Domingo Franch).
Informació extreta de la pàgina castelletdellobregat.cat
Tornar
MARINA TORRES
La Marina Torres va nèixer a Sant Vicenç, el 31 dàgost de 1901 a Sant Vicenç de Castellet. Era la major de tres germanes i, al morir el seu pare, que era de Castellgalì, quan ella només tenia 8 anys, ella juntament ambles seves germanes i se mare van anar a viure a Barcelona, d'on era nadiua la progenitora.
A la seva adolescència va fer de model per a diferents pintors. l'any 1924 fixa definitivament la seva residència a Madrid, treballant a partir de llavors en diferents obres de teatre i cinema. "La hija del corregidor", "Gigantes y cabezudos", "La sobreina del cura", "Don Quijote de la Mancha" o "Agustina de Aragón" estan entre les seves aparicions més recordades. També va protagonitzar la pel·lìcula "La Marieta de l'ull viu", aprofitant un dels viatges que va fer a Barcelona per visitar la seva família.
Quan va aparèixer el cinema sonor la seva figura es va anar diluint. Algú va dir d'ella que era "una gran actriz de cine mudo pero para el sonoro tiene acento catalán". Això li va tancar força portes i, malgrat tot, es va dedicar al doblatge, en un intent de demostrar que no era cert allò que s'havia dit.
Es va casar l'any 1934 amb el torero sevillà Francisco Díaz Pérez, Pacorro. A partir de llavors va aparèixer en alguns curtmetratges i la seva fama es va anar diluïnt. Finalment l'any 1967, la Marina va ser trobada morta a la piscina de la casa de Madrid de, la també actriu i amiga d'ella, Imperio Argentina. Les seves despulles reposen al cementiri de l'Almudena de Madrid, juntament amb les del seu marit.
Tornar
